PMPMJuris

Cookies i farmàcies online: quan la navegació pot revelar dades de salut

La navegació per una farmàcia online pot revelar dades de salut encara que no es faci cap compra. Analitzem les cookies, les eines de seguiment i els requisits de consentiment.

Àlex Portillo Montagut12 de novembre del 202610 min de lectura

Una persona accedeix a la pàgina web d'una farmàcia, consulta diversos medicaments, compara productes i finalment abandona el lloc sense realitzar cap compra.

Aparentment, no ha passat res més enllà d'una visita a una botiga online. No s'ha formalitzat cap comanda, no s'ha facilitat una adreça de lliurament i potser l'usuari ni tan sols disposa d'un compte registrat.

Tanmateix, durant aquesta navegació és possible que s'hagi generat informació sobre les pàgines visitades, els productes consultats, el temps dedicat a cada secció o les interaccions realitzades.

En un comerç electrònic convencional, aquesta informació acostuma a utilitzar-se per analitzar el comportament dels visitants i millorar les estratègies comercials. Però quan es tracta d'una farmàcia, la naturalesa dels productes consultats introdueix una qüestió especialment rellevant: la navegació d'un usuari pot permetre obtenir informació sobre el seu estat de salut, encara que no hagi comprat res?

La resposta obliga a examinar no només el funcionament de les cookies, sinó també les conseqüències jurídiques de les tecnologies de seguiment utilitzades en una farmàcia online.

Les cookies no serveixen únicament per recordar preferències

Les cookies són petits arxius que els llocs web poden emmagatzemar al dispositiu de l'usuari per conservar informació o reconèixer determinades interaccions.

Algunes són necessàries per al funcionament de la pàgina. Per exemple, permeten mantenir activa una sessió, conservar els productes introduïts a la cistella o garantir determinades funcions de seguretat.

D'altres, en canvi, responen a finalitats diferents. És el cas de les cookies analítiques, que permeten estudiar l'activitat dels visitants, o de les cookies publicitàries, que poden utilitzar-se per mesurar campanyes, identificar interessos i personalitzar anuncis.

La distinció és important perquè no totes estan sotmeses al mateix règim.

L'article 22.2 de la Llei 34/2002, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, estableix que l'emmagatzematge o l'accés a informació en els dispositius dels usuaris requereix, amb caràcter general, que aquests hagin prestat el seu consentiment després de rebre informació clara i completa.

La mateixa disposició preveu excepcions per a les operacions estrictament necessàries per efectuar la transmissió d'una comunicació o prestar un servei expressament sol·licitat per l'usuari.

Per tant, una farmàcia pot necessitar determinades cookies per gestionar correctament una compra, però això no significa que pugui instal·lar sense consentiment qualsevol eina destinada a analitzar el comportament dels seus visitants.

Què pot arribar a saber una farmàcia sobre els seus visitants?

Imaginem una farmàcia online que comercialitza medicaments no subjectes a prescripció mèdica, habitualment coneguts com a «OTC», juntament amb productes de parafarmàcia.

Un usuari visita la secció de productes relacionats amb trastorns del son. Després consulta diversos medicaments i, finalment, accedeix a una altra categoria relacionada amb problemes digestius.

Si la farmàcia utilitza eines d'analítica, aquestes podrien registrar les pàgines visitades i altres interaccions, segons la seva configuració.

Aquesta informació no permet afirmar necessàriament que l'usuari pateixi cap de les patologies associades als productes consultats. Podria estar buscant informació per a un familiar, comparant alternatives o simplement consultant el catàleg.

No obstant això, quan les dades de navegació es vinculen a una persona identificada o identificable, poden arribar a permetre inferències sobre el seu estat de salut.

Aquest és el punt que diferencia una farmàcia online d'altres comerços electrònics.

El risc no es troba únicament en les dades que l'usuari facilita expressament, sinó també en la informació que es pot obtenir a partir del seu comportament digital.

Les dades de salut no es limiten als diagnòstics mèdics

El Reglament general de protecció de dades considera dades relatives a la salut aquelles dades personals relacionades amb la salut física o mental d'una persona que revelen informació sobre el seu estat de salut.

Aquesta definició es completa en el mateix RGPD, que inclou dins d'aquest concepte la informació relativa, entre altres aspectes, a una malaltia, un risc de patir-la, l'historial mèdic o un tractament clínic.

Per tant, no és imprescindible que una dada contingui expressament un diagnòstic per quedar sotmesa al règim de protecció reforçada.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va abordar aquesta qüestió en la Sentència de 4 d'octubre de 2024, assumpte C-21/23, «Lindenapotheke».

En aquella resolució, el Tribunal va considerar que les dades facilitades pels clients en realitzar comandes online de determinats medicaments no subjectes a prescripció constitueixen dades relatives a la salut, encara que no existeixi una certesa absoluta que els medicaments estiguin destinats al comprador.

La sentència es refereix a les dades associades a les comandes de medicaments i no resol directament el tractament de qualsevol dada de navegació. Tanmateix, posa de manifest que la qualificació jurídica d'una informació no depèn exclusivament de la seva aparença, sinó també del que permet conèixer sobre una persona.

En conseqüència, una farmàcia ha de valorar si les dades recollides mitjançant les seves eines de seguiment poden revelar informació relativa a la salut, especialment quan es combinen amb identificadors, comptes d'usuari o historials de compra.

Google Analytics, Meta Pixel i altres eines de seguiment

Moltes botigues online incorporen eines per conèixer l'origen dels visitants, mesurar les vendes o determinar quines campanyes publicitàries generen millors resultats.

Entre les més conegudes hi ha Google Analytics i Meta Pixel, tot i que existeixen nombroses alternatives.

Aquestes eines poden resultar útils per a la gestió comercial d'un lloc web, però la seva utilització requereix analitzar quina informació recullen, amb quines finalitats es tracta i si es comunica a tercers.

Per exemple, una farmàcia podria voler saber quantes persones visiten una determinada categoria de medicaments o quantes abandonen el procés de compra abans de finalitzar-lo.

El problema apareix quan la informació deixa de ser merament estadística i permet identificar o distingir usuaris, reconstruir la seva navegació o relacionar les seves visites amb interessos potencialment vinculats a la salut.

Això resulta especialment delicat en el cas de les tecnologies publicitàries que permeten crear audiències o dirigir anuncis en funció de les pàgines visitades.

La farmàcia no hauria de donar per fet que aquestes eines són adequades simplement perquè s'utilitzen habitualment en altres comerços electrònics.

Una configuració que pot semblar ordinària en una botiga de roba pot plantejar riscos molt diferents en una pàgina dedicada a la venda de medicaments.

El seguiment no sempre es fa mitjançant cookies

Tot i que habitualment parlem de «política de cookies», el seguiment digital no es limita a aquests petits arxius.

Existeixen altres tecnologies, com els píxels de seguiment, els identificadors del navegador o determinats mecanismes que permeten reconèixer dispositius i registrar interaccions.

El Comitè Europeu de Protecció de Dades ha analitzat aquesta qüestió en les seves Directrius 2/2023, relatives a l'àmbit tècnic de l'article 5.3 de la Directiva sobre privacitat i comunicacions electròniques.

Aquestes directrius expliquen que determinades tècniques de seguiment poden quedar sotmeses a les normes sobre accés o emmagatzematge d'informació en els dispositius, encara que no utilitzin les cookies tradicionals.

Per tant, eliminar les cookies publicitàries no garanteix, per si sol, que una farmàcia hagi deixat de realitzar activitats de seguiment.

Cal examinar les tecnologies efectivament incorporades al web i el seu funcionament real.

Acceptar cookies no significa autoritzar qualsevol tractament de dades

Un altre error habitual és considerar que, si l'usuari ha acceptat les cookies, qualsevol tractament posterior de la informació queda automàticament legitimat.

El consentiment per utilitzar una tecnologia de seguiment i la licitud del tractament de dades personals que se'n deriva són qüestions relacionades, però que requereixen una anàlisi pròpia.

Quan la informació recollida constitueix una dada personal, resulta aplicable el RGPD. Això obliga a identificar la finalitat del tractament, disposar d'una base jurídica adequada, respectar el principi de minimització i informar correctament l'interessat.

A més, si la informació constitueix una categoria especial de dades, com les relatives a la salut, cal que concorri alguna de les excepcions previstes a l'article 9.2 del RGPD.

En el cas d'un tractament publicitari basat en dades de salut, el consentiment explícit pot ser una de les vies legalment previstes, sempre que es compleixin tots els requisits exigibles.

Però no és suficient una acceptació genèrica de cookies que no expliqui adequadament les finalitats del tractament.

La farmàcia ha de poder determinar què està autoritzant realment l'usuari i si aquesta autorització cobreix les operacions que es duen a terme.

El banner de cookies també ha de complir la normativa

La forma en què se sol·licita el consentiment és una qüestió que sovint es resol de manera inadequada.

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades estableix en la seva Guia sobre l'ús de les cookies que els mecanismes per acceptar i rebutjar les cookies no exemptes han de presentar-se amb una visibilitat equivalent.

Això significa que no és correcte destacar visualment l'opció d'acceptar mentre es dificulta o s'amaga la possibilitat de rebutjar.

L'usuari també ha de poder accedir a informació clara sobre les finalitats de les cookies i configurar les seves preferències quan correspongui.

A més, les cookies que requereixen consentiment no s'han d'instal·lar abans que aquest s'hagi obtingut vàlidament.

En una farmàcia online, però, la revisió no hauria d'acabar en el disseny del banner.

També és necessari comprovar que el mecanisme funciona realment. Si l'usuari rebutja les cookies analítiques o publicitàries, les eines corresponents no haurien d'activar-se al marge d'aquesta decisió.

Una política de cookies correctament redactada no compensa una configuració tècnica que incompleix les preferències manifestades pels visitants.

La responsabilitat de la farmàcia no desapareix perquè utilitzi proveïdors externs

La majoria de farmàcies no desenvolupen internament les seves eines d'analítica o publicitat.

Habitualment utilitzen serveis de tercers que s'integren a la pàgina web mitjançant extensions, etiquetes o fragments de codi.

Això no elimina la necessitat d'analitzar el tractament de dades.

La farmàcia ha de conèixer quins proveïdors intervenen, quina informació reben, amb quines finalitats la tracten i quin paper jurídic ocupa cadascun d'ells.

També ha de valorar si existeixen transferències internacionals de dades i quines garanties resulten aplicables.

No tots els proveïdors actuen necessàriament com a encarregats del tractament. En funció del servei i de les finalitats perseguides, poden existir situacions de responsabilitat independent o corresponsabilitat.

Per aquest motiu, no és suficient incorporar automàticament una eina de seguiment i confiar que el proveïdor ja s'encarregarà del compliment normatiu.

La farmàcia ha de revisar les condicions del servei i comprovar que la configuració escollida és compatible amb les seves obligacions.

La privacitat s'ha de revisar abans de publicar la botiga online

Quan una farmàcia decideix posar en marxa un comerç electrònic, és habitual concentrar els esforços en el catàleg de productes, els pagaments, la logística i l'experiència de compra.

Les eines d'analítica i publicitat acostumen a incorporar-se durant aquesta mateixa fase, sovint amb l'objectiu de començar a mesurar el trànsit des del primer dia.

Tanmateix, en un sector com el farmacèutic, aquesta decisió hauria d'anar precedida d'una anàlisi específica.

Cal identificar les tecnologies que s'utilitzaran, determinar quines dades poden recollir i comprovar si la informació pot revelar aspectes relacionats amb la salut dels usuaris.

També és necessari diferenciar les funcions estrictament necessàries per prestar el servei de les eines destinades a analítica o publicitat, i valorar si existeixen alternatives menys intrusives.

Aquesta revisió no s'ha de limitar al moment de llançament. Cada nova extensió, plataforma publicitària o eina de mesurament pot modificar els fluxos d'informació i obligar a actualitzar la configuració i la documentació de protecció de dades.

La navegació també forma part de la privacitat del pacient

La protecció de dades d'una farmàcia online no comença quan l'usuari introdueix les seves dades per formalitzar una comanda.

Pot començar molt abans, des del moment en què accedeix a la pàgina i consulta informació sobre medicaments o productes relacionats amb la salut.

Aquesta és la principal diferència respecte d'altres activitats de comerç electrònic.

Les tecnologies de seguiment poden oferir informació comercial útil, però també poden permetre obtenir conclusions sobre qüestions que pertanyen a l'esfera més privada de les persones.

Per això, una farmàcia no hauria de limitar-se a preguntar-se si el seu banner de cookies compleix formalment la normativa.

La qüestió fonamental és quina informació s'està recollint, què permet conèixer sobre els usuaris i qui acaba tenint accés a aquestes dades.

I aquesta última pregunta ens porta a un altre aspecte essencial de la protecció de dades en el comerç electrònic farmacèutic.

Quan una persona realitza una compra online, en el procés poden intervenir diferents empreses, des del proveïdor tecnològic que allotja la botiga fins a la companyia que transporta el medicament.

Qui pot accedir realment a les dades d'una comanda d'una farmàcia online i quines responsabilitats assumeix cadascun d'aquests intervinents?

Aquesta serà la qüestió que abordarem en la propera entrada.

Autor

Àlex Portillo Montagut

Jurista

Estudiant de Dret i Legal Tech a la Universitat Abat Oliba CEU, amb interès en la intersecció entre tecnologia, pràctica jurídica i divulgació del dret.

Articles relacionats