Qui pot accedir a les dades d'una comanda d'una farmàcia online?
Qui pot accedir a les dades d'una comanda d'una farmàcia online i quines responsabilitats assumeixen la farmàcia i els seus proveïdors?
Quan una persona compra un medicament a través d'Internet, acostuma a relacionar-se únicament amb la farmàcia. Accedeix al seu web, selecciona el producte, introdueix les dades necessàries, efectua el pagament i espera rebre la comanda al domicili indicat.
Tanmateix, darrere d'aquesta operació poden intervenir diverses empreses. La plataforma que gestiona la botiga online, el proveïdor que allotja la informació, la passarel·la de pagament o l'empresa encarregada del transport són alguns dels actors que poden participar en el procés.
Aquesta intervenció no significa necessàriament que tots tinguin accés a la mateixa informació. Però sí que obliga a plantejar una qüestió essencial: qui pot conèixer les dades del comprador i quina responsabilitat assumeix la farmàcia quan permet que un tercer les tracti?
La pregunta adquireix una rellevància especial quan la comanda inclou medicaments no subjectes a prescripció mèdica, habitualment coneguts com a OTC, ja que la informació sobre els productes adquirits pot revelar aspectes relacionats amb la salut de la persona.
La farmàcia continua sent responsable de les dades dels seus clients
El Reglament general de protecció de dades distingeix entre el responsable del tractament i l'encarregat del tractament.
El responsable és qui determina les finalitats i els mitjans essencials del tractament de dades personals. L'encarregat, en canvi, tracta aquestes dades per compte del responsable i seguint les seves instruccions.
En una botiga online, la farmàcia serà habitualment la responsable del tractament de les dades necessàries per gestionar les comandes, atendre els compradors i complir les obligacions que li imposa la normativa farmacèutica.
Això no canvia pel fet que contracti una empresa externa per desenvolupar o mantenir el web.
La farmàcia pot delegar determinades operacions tècniques, però no pot desentendre's de les seves obligacions en matèria de protecció de dades. Li correspon determinar per què es recull la informació, amb quina finalitat s'utilitza i quines garanties han d'aplicar-se.
Per tant, abans de contractar qualsevol servei que impliqui accés a dades personals, és necessari identificar quin paper jurídic assumirà el proveïdor.
No tots els proveïdors són encarregats del tractament
Un dels errors més habituals és considerar que qualsevol empresa externa que intervé en una comanda actua automàticament com a encarregada del tractament.
La realitat és més complexa.
Una empresa que allotja la base de dades de clients seguint les instruccions de la farmàcia pot actuar com a encarregada. En canvi, una entitat que tracta determinada informació per complir les seves pròpies obligacions legals o desenvolupar finalitats que determina de manera independent pot actuar com a responsable del seu propi tractament.
Aquesta distinció no depèn exclusivament del nom que les parts hagin utilitzat en el contracte.
Les Directrius 07/2020 del Comitè Europeu de Protecció de Dades recorden que la qualificació com a responsable o encarregat s'ha de determinar atenent les funcions i decisions efectivament assumides per cadascuna de les parts.
Això significa que una mateixa empresa pot actuar com a encarregada en determinades operacions i com a responsable independent en d'altres.
En conseqüència, la farmàcia no hauria de limitar-se a recopilar contractes de protecció de dades dels seus proveïdors. Ha de comprendre quin tractament realitza cadascun d'ells.
La plataforma de comerç electrònic i l'allotjament web
La majoria de farmàcies que decideixen obrir una botiga online utilitzen plataformes tecnològiques desenvolupades per tercers.
Aquestes plataformes permeten gestionar el catàleg, registrar les comandes, identificar els compradors, consultar l'historial de vendes i administrar els enviaments.
Per prestar aquests serveis, el proveïdor tecnològic pot necessitar accedir a informació personal o disposar de capacitat tècnica per tractar-la.
La qüestió és especialment important quan el sistema conserva les comandes de medicaments, perquè aquesta informació pot tenir la consideració de dada relativa a la salut.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en la Sentència de 4 d'octubre de 2024, assumpte C-21/23, Lindenapotheke, va considerar que les dades introduïdes pels clients en les comandes online de medicaments de venda exclusiva en farmàcia, encara que no estiguessin subjectes a prescripció, constituïen dades relatives a la salut en les circumstàncies examinades.
Per tant, la farmàcia ha de valorar les garanties del proveïdor tenint en compte la naturalesa de la informació que pot arribar a tractar.
Això inclou, entre altres aspectes, el control dels accessos, les mesures de seguretat, les còpies de seguretat, la gestió d'incidències i les condicions en què les dades seran retornades o suprimides quan finalitzi la relació contractual.
La ubicació dels servidors tampoc és una qüestió irrellevant. Cal conèixer si les dades es tractaran dins de l'Espai Econòmic Europeu o si existeixen accessos o transferències internacionals que requereixin garanties addicionals.
El transportista necessita saber quin medicament s'ha comprat?
Una vegada formalitzada la comanda, la farmàcia ha de gestionar-ne l'enviament.
Per fer-ho, habitualment necessita facilitar a l'empresa de transport el nom del destinatari, l'adreça de lliurament i, quan sigui necessari, un telèfon o una altra dada de contacte.
Però això no significa que el transportista hagi de conèixer necessàriament el contingut farmacològic de la comanda.
El principi de minimització, recollit a l'article 5 del RGPD, exigeix que les dades personals siguin adequades, pertinents i limitades al que sigui necessari per a les finalitats del tractament.
En conseqüència, si el transportista pot efectuar correctament el lliurament sense conèixer el nom del medicament adquirit, no existeix, en principi, cap motiu per facilitar-li aquesta informació.
Cal tenir present, a més, que el Reial decret 870/2013 estableix una regulació específica del transport de medicaments venuts a distància.
El seu article 11 disposa que el subministrament fins al domicili indicat és responsabilitat de l'oficina de farmàcia dispensadora. Quan el transport és realitzat per un tercer, ha d'existir un contracte que estableixi les responsabilitats de les parts, les condicions del servei i les previsions exigides per la normativa de protecció de dades.
El farmacèutic responsable també ha de garantir que es respectin les condicions necessàries per preservar la qualitat del medicament durant el transport.
Així, la farmàcia ha de compatibilitzar dues obligacions: garantir una entrega adequada del medicament i evitar que es comuniqui informació personal innecessària.
Aquesta necessitat de confidencialitat també hauria de reflectir-se en el disseny de les etiquetes, els justificants de transport i els sistemes de seguiment de les comandes.
Quina informació rep la passarel·la de pagament?
El pagament constitueix una altra fase en què intervenen habitualment proveïdors externs.
Quan un comprador introdueix les dades de la seva targeta, és freqüent que aquestes siguin tractades directament per una entitat o plataforma especialitzada en serveis de pagament.
Aquesta configuració pot permetre que la farmàcia no hagi d'emmagatzemar directament les dades completes de la targeta bancària.
Tanmateix, cal distingir entre la informació estrictament necessària per autoritzar una operació i altres dades associades a la comanda.
Una passarel·la de pagament pot necessitar conèixer l'import de la transacció, determinats identificadors i les dades requerides per processar el cobrament. Però això no implica que necessiti rebre el detall de tots els medicaments adquirits.
La farmàcia hauria de comprovar quina informació envia efectivament el seu sistema de comerç electrònic al proveïdor de pagaments.
Aquesta comprovació és especialment rellevant quan la plataforma incorpora automàticament descripcions de productes, conceptes de compra o altres dades que poden revelar informació sobre la salut del comprador.
La qualificació jurídica del proveïdor també requereix una anàlisi específica, ja que les entitats que presten serveis de pagament poden tractar determinades dades com a responsables independents, en funció de les operacions realitzades i de les obligacions que els siguin aplicables.
Les empreses de màrqueting no necessiten accedir a totes les comandes
En les entrades anteriors vam analitzar els riscos derivats de la utilització de l'historial de compra amb finalitats publicitàries i de les tecnologies de seguiment instal·lades en una farmàcia online.
Aquesta qüestió també afecta els proveïdors externs.
Una farmàcia pot contractar una empresa per gestionar les seves campanyes de correu electrònic, administrar una plataforma de fidelització o analitzar els resultats de les accions comercials.
Ara bé, el fet que aquesta empresa presti serveis de màrqueting no justifica que tingui accés indiscriminat a l'historial de dispensació dels clients.
La farmàcia ha de diferenciar les dades que necessita per gestionar una comunicació comercial de les que conserva per complir les seves obligacions farmacèutiques.
També ha d'analitzar si la informació que comparteix permet revelar o inferir dades relatives a la salut.
Una empresa encarregada d'enviar un butlletí informatiu pot necessitar una adreça de correu electrònic i determinada informació sobre les preferències de comunicació del destinatari. Això no significa que necessiti conèixer tots els medicaments que aquella persona ha adquirit durant els últims anys.
La separació entre les dades destinades a la dispensació i les utilitzades per a finalitats comercials hauria de formar part de l'organització interna de qualsevol farmàcia online.
El contracte d'encàrrec del tractament no és una simple formalitat
Quan un proveïdor actua com a encarregat del tractament, l'article 28 del RGPD exigeix que la relació estigui regulada mitjançant un contracte o un altre acte jurídic vinculant.
Aquest document ha de concretar l'objecte i la durada del tractament, la seva naturalesa i finalitat, les categories de dades personals, les persones interessades i les obligacions de les parts.
També ha d'establir que l'encarregat només tractarà les dades seguint instruccions documentades del responsable, que garantirà la confidencialitat de les persones autoritzades a accedir-hi i que aplicarà mesures de seguretat adequades.
A més, s'han de regular les condicions per recórrer a altres encarregats, l'assistència en l'exercici dels drets dels interessats, la gestió de les incidències i el destí de les dades quan finalitzi la prestació del servei.
No és suficient, per tant, incorporar una clàusula genèrica afirmant que el proveïdor complirà el RGPD.
El contracte ha de reflectir les característiques reals del servei i del tractament.
En una farmàcia online, aquesta concreció és especialment important perquè les dades tractades poden incloure informació relativa a la salut i, en conseqüència, requerir garanties reforçades.
Què passa si el proveïdor subcontracta altres empreses?
La relació entre la farmàcia i els seus proveïdors no sempre acaba amb l'empresa contractada inicialment.
Una plataforma de comerç electrònic pot utilitzar serveis externs d'allotjament, suport tècnic, còpies de seguretat o manteniment.
Aquests serveis poden implicar la intervenció d'altres empreses que també tinguin accés a dades personals.
El RGPD estableix que un encarregat del tractament no pot recórrer a un altre encarregat sense l'autorització prèvia, específica o general, per escrit, del responsable.
Quan existeix una autorització general, l'encarregat ha d'informar dels canvis previstos perquè el responsable tingui la possibilitat d'oposar-s'hi.
Això significa que la farmàcia ha de disposar d'informació suficient sobre la cadena de proveïdors que intervenen en el tractament.
El Comitè Europeu de Protecció de Dades, en el seu Dictamen 22/2024, ha insistit en la importància que els responsables coneguin la identitat dels encarregats i subencarregats que participen en el tractament i puguin verificar les garanties que ofereixen.
Aquesta obligació és especialment rellevant quan la farmàcia utilitza plataformes tecnològiques que integren diversos serveis externs.
Què succeeix si un proveïdor pateix una bretxa de seguretat?
Imaginem que l'empresa encarregada de l'allotjament web pateix un incident de seguretat que permet l'accés no autoritzat a la base de dades de comandes de la farmàcia.
Encara que l'incident s'hagi produït en els sistemes d'un tercer, la farmàcia no pot considerar que es tracta d'un problema completament aliè.
El RGPD imposa obligacions tant als responsables com als encarregats del tractament.
L'article 33 estableix que l'encarregat ha de notificar al responsable, sense dilació indeguda, les violacions de seguretat de les dades personals de les quals tingui coneixement.
A partir d'aquesta informació, correspon al responsable valorar l'incident i determinar si existeix l'obligació de notificar-lo a l'autoritat de control, generalment en un termini màxim de setanta-dues hores des que en tingui constància, llevat que sigui improbable que la violació comporti un risc per als drets i llibertats de les persones físiques.
Quan el risc sigui alt, també pot resultar necessari comunicar l'incident als afectats.
En una farmàcia, la possible exposició d'informació sobre medicaments adquirits o dades relatives a la salut és un factor que s'haurà de tenir especialment en compte en aquesta valoració.
Per això, la capacitat d'un proveïdor per detectar incidents, comunicar-los ràpidament i col·laborar en la seva resolució és un element essencial a l'hora de contractar-lo.
La protecció de dades també depèn de com es configura la botiga online
Disposar dels contractes adequats és necessari, però no suficient.
Una farmàcia pot tenir correctament formalitzada la relació amb el proveïdor tecnològic i, al mateix temps, mantenir una configuració que permeti accessos excessius a les dades dels clients.
Per exemple, pot existir un únic compte d'administrador compartit per diferents treballadors, una empresa externa pot conservar accessos després d'haver finalitzat el servei o el sistema pot enviar automàticament a tercers informació que no necessiten.
Aquestes situacions posen de manifest que el compliment del RGPD no es limita a la documentació jurídica.
És necessari aplicar mesures tècniques i organitzatives proporcionades al risc, establir permisos diferenciats, revisar periòdicament els accessos i comprovar quina informació circula entre els diferents sistemes.
En una farmàcia online, el principi de «protecció de dades des del disseny i per defecte» exigeix integrar aquestes garanties des de la configuració inicial del servei.
La responsabilitat de la farmàcia no acaba quan entrega les dades a un tercer
La venda online de medicaments exigeix coordinar diferents serveis, però aquesta necessitat operativa no justifica que la informació dels clients circuli sense control.
La farmàcia ha de saber quines empreses intervenen en cada fase de la compra, quines dades reben, amb quina finalitat les utilitzen i quines garanties ofereixen.
També ha de diferenciar els proveïdors que actuen per compte seu dels que determinen finalitats pròpies, formalitzar els contractes que corresponguin i comprovar que les mesures de seguretat són adequades a la naturalesa de les dades tractades.
La qüestió és especialment important quan la informació sobre els medicaments adquirits pot revelar aspectes relacionats amb la salut del comprador.
La confidencialitat no consisteix únicament a evitar que persones no autoritzades accedeixin a les dades. També exigeix que aquelles que hi accedeixen legítimament disposin només de la informació necessària per desenvolupar la seva funció.
Aquesta responsabilitat s'estén a tot el procés de compra, des de la formalització de la comanda fins al lliurament del medicament i la conservació posterior de la informació.
Però la relació digital entre la farmàcia i els seus usuaris no es limita a les compres.
Cada vegada és més habitual que els clients plantegin dubtes sobre medicaments, expliquin símptomes o sol·licitin consell farmacèutic a través de formularis web, correu electrònic o aplicacions de missatgeria.
Quines garanties ha d'aplicar una farmàcia quan rep dades de salut mitjançant WhatsApp, correu electrònic o altres canals de comunicació digital?
Aquesta serà la qüestió que abordarem en la propera entrada.
Autor
Àlex Portillo Montagut
Jurista
Estudiant de Dret i Legal Tech a la Universitat Abat Oliba CEU, amb interès en la intersecció entre tecnologia, pràctica jurídica i divulgació del dret.