Règim de responsabilitats dels diferents agents de l'edificació en la Llei d'Ordenació de l'Edificació: (II) el Project Manager o gestor de projectes

Des que al 1888 es va publicar la primera versió del Codi Civil espanyol i fins a la publicació de la de Llei d’Ordenació de l’Edificació, Llei 38/1999, de 5 de novembre a l’any 1999, les úniques figures que la legislació civil reconeixia com el que avui anomenem agents de l’edificació eren el propietari, l’arquitecte i el contractista. Si que és cert que en l’àmbit administratiu existien altres agents reconeguts com podia ser l’Aparellador / Arquitecte tècnic o l’enginyer i que la jurisprudència ja definia les figures del promotor com a tal i el constructor, però fins la publicació de la LOE no es van regular les funciones i les responsabilitats dels principals agents implicats en el fet constructiu.

La LOE, des d’una concepció més a tocar de la realitat del moment constructiu quan ja despuntava en l’horitzó la bombolla immobiliària, va regular la figura dels principals protagonistes del procés constructiu, és a dir, el promotor, el constructor, el projectista com a redactor del projecte de construcció, el Director d’Obra -per habitatges necessàriament, amb titulació d’Arquitecte- o del Director d’execució de l’Obra -en tractar-se d’habitatges, aparellador o Arquitecte tècnic- però també altres personatges tan importants però menys coneguts, com poden ser les entitats i laboratoris de control de qualitat de l’edificació o els mateixos subministradors de productes.

No obstant, conscient el legislador que la dinàmica del sector portava a la creació de noves figures, va deixar la porta oberta a la seva aparició i, una d’elles, és sense cap mena de dubte és el Project Manager o gestor de projectes. El silenci a la llei -com abans en el Codi Civil- sobre aquesta figura ha fet que, novament, la jurisprudència hagi obert la porta a incorporar-la dins del llistat d’agents de l’edificació afectats per les responsabilitats derivades de la LOE.

El primera pas ha estat quan el Tribunal Suprem expressament ha assenyalat que el llistat de la llei no és un numerus clausus -llista tancada- sinó que caben altres agents més enllà dels expressament citats en la referida Llei. Així al respecte assenyala la sentència núm. 529/2020 de data 15/10/2020 de la Sala Civil del Tribunal Suprem en el seu fonament jurídic novè que:

“Esta sala debe declarar que lo que le atribuye (al Project Manager o gestor del projecte) la condición de agente de la edificación es su encaje dentro del genérico concepto que se establece en el art. 8 LOE: “Son agentes de la edificación todas las personas, físicas o jurídicas, que intervienen en el proceso de la edificación. Sus obligaciones vendrán determinadas por lo dispuesto en esta Ley y demás disposiciones que sean de aplicación y por el contrato que origina su intervención”.

I, a manca de regulació específica de funcions i responsabilitats fixades en la LOE, el Tribunal Suprem, les defineix per aproximació en el fonament jurídic vuitè d’aquesta sentència com segueix:

“Octavo.- La figura del “Project Manager” (gestor de proyectos) como agente de la edificación.

La doctrina más autorizada entiende que el despliegue de las distintas actividades a las que ordinariamente se obliga el gestor de proyectos le hace participar y coincidir en obligaciones que tradicionalmente, y según la legislación vigente, han sido adjudicadas a otros agentes de la edificación.

Al no tratarse de una profesión reglada, carecemos de una definición o concepto. Lo que refuerza la idea de que las competencias asumidas dependerán en cada caso del propio contrato de Proyect management. Lo anterior no excluye que en la práctica estos contratos suelan atribuir al gestor de proyectos la dirección y coordinación de los recursos humanos y materiales, a lo largo de todo el ciclo de vida del proyecto, mediante el uso de las más modernas técnicas de dirección para conseguir los objetivos prefijados de configuración, alcance, coste, plazo y calidad, y la satisfacción de las partes interesadas en el proyecto. El Proyect Manager suele caracterizarse por asumir la gestión única de todas las fases del proyecto, la coordinación de todos los agentes intervinientes, la participación en el estudio de viabilidad, y la vigilancia del proceso constructivo.

Pero conviene insistir en que hay que acudir a cada contrato para precisar las competencias atribuidas al gestor de proyectos.

En ciertos casos se asimila a la figura del promotor al extender la LOE la responsabilidad del promotor a los que actúen como gestor de cooperativas o de comunidad de propietarios, encontrando el fundamento en su intervención decisoria en la promoción. No obstante, ello no es del todo acertado puesto que la intervención del gestor, ciertamente decisoria, sin embargo se produce en el marco de la edificación y no en el de la promoción o venta.

Más que sustitución de la función del arquitecto, el promotor pretende, a través de la figura del gestor, sustituir su propio papel en el proceso edificatorio, en cuanto toma de decisiones o contratación, control o vigilancia.

Así configurado el gestor de proyecto se sitúa en una posición intermedia entre el promotor y la dirección facultativa.

Així doncs, segons el Suprem les funcions i les responsabilitats que defineixen i corresponen als Project Manager o gestors de projectes, vindran determinades pel contracte que necessàriament haurà de signar aquest amb el Promotor, però principalment entén que poden incloure funcions com:

La direcció i coordinació dels recursos humans i materials, al llarg de tot el cicle de vida del projecte per aconseguir els objectius prefixats de configuració, abast, cost, termini i qualitat segons el projecte.

La gestió única de totes les fases del projecte.

Les funcions de coordinació de tots els agents intervinents.

La participació en l’elaboració de l’estudi de viabilitat.

I la vigilància del procés constructiu.

Sempre actuant per compte del Promotor, però des d’un perspectiva professional i tècnica, el que, com diu el propi Suprem, el col·loca a mig camí entre el promotor i el Director d’obra.

Així doncs, definides aquestes funcions – que no necessàriament han de concorre simultàniament en tots els casos- el Suprem ens dona uns paràmetres per a identificar mínimament la figura i ens convida a analitzar cada contracte per tal de determinat tant l’abast de les seves competències com les responsabilitats contractuals que li corresponguin. En sentències futures probablement veurem quines altres responsabilitats de caràcter legal se li imputaran a aquests nous agents de l’edificació, doncs és evident que també els tercers adquirents hauran de tenir accions davant d’ells com a eventuals responsables dels defectes constructius que se’n pugui derivar del procés de construcció.